Jo també dic NO!

Avui m'uneixo amb aquesta causa. No sabria dir qui és pitjor, qui abusa del nen/a o qui busca les imatges. En qualsevol cas, aquí deixo la meva desaprovació, el meu fàstic i la meva indignació davant aquestes "persones" i dels seus actes.

Somnis i altres coses

Per fi m'he decidit a escriure la primera entrada d'aquest blog. M'ha costat bastant ja que en un principi volia escriure coses boniques, somnis... però un dia vaig pensar que podria escriure contes on la protagonista fos una Petita Princesa amb moltes ganes de descobrir coses noves i amb aventures molt especials, plenes de fantasia, vistes des del punt de vista d'una nena, de la nena que vaig ser fa temps i de la que encara en conservo alguns trets. Volia que aquesta Princesa tingués cara, de manera que vaig començar a dibuixar princesetes, personatges de les seves aventures, elements especials per a ella,... ho volia passar tot a l'ordinador amb una tableta digital, però per més que m'hi barallo no ho acabo d'aconseguir; prometo fer-ho!

Després també em vaig trobar amb un "petit" inconvenient, el nom "La Petita Princesa" em vaig adonar que s'assemblava molt (per no dir idèntic, fem el masculí?) a un llibre... de manera que vaig buscar un nom per la Princesa, volia que fos un nom dolç però amb personalitat; de manera que una tarda berenant al Starbucks, un frapuccino de vainilla i un cinnamon roll, vaig pensar en "Canyella" ja que és dolç i amb un toc especiat, però m'agradava més en anglès... Violeta també m'agradava molt, però finalment em vaig decidir "La Princesa Vainilla".

De manera que en el blog (o bloc) escriuré les aventures d'aquesta entremaliada Princesa, també escriuré coses boniques, somnis.... una mica de tot.

Avui començaré amb un somni, un somni que tenia molt sovint quan era petita i que m'agradava molt; crec que em donava pau, em sentia molt bé quan somniava aixo.

Pel que recordo tot començava quan veia una flor a sobre d'un pilar, hi havia un camí de sorra, per on jo passejava. Plovia i jo portava un paraigües transparent, a la part dreta del camí hi havia una canal per on pasava l'aigua i a la part dreta hi havia una filera d'arbres després dels arbres hi havia un prat... era una imatge idílica on jo em trobava molt bé.

El més curiós és que molts anys després, quan ja no hi somniava, un dia vaig anar a passejar pel camp amb la meva germana i el meu pare, vam recollir flors i vam arribar a un camí. De sobte vaig veure que un pardal es posava en un pilar on hi havia una flor (era com tenir un dejavú) era la mateixa flor però de diferent color, vam passar pel mateix camí que jo somniava de petita, no plovia però tot era igual; li ho vaig explicar al meu pare però em sembla que no el vaig convencer... què hi farem!

La veritat és que no sé on deu estar, anavem a peu i no crec que pogués arribar-hi un altre cop, però aquella experiència va ser molt agradable i especial.

Que passeu un bon dia! Fins aviat!